Evolució de les Xarxes Socials

La primera xarxa social va ser creada el 1997 per Andrew Weinreich amb el nom de Six Degrees. Weinreich va descriure la xarxa social amb la següent frase: “El repte és construir una comunitat, el repte és encendre una flama. Aquest és un servei que poden utilitzar per fer les seves vides més eficients”. Six Degrees va tancar el 2000 principalment perquè la xarxa social no facilitava pujar imatges de manera senzilla.

Què ha quedat d’aquells valors?

La comunitat ha derivat en una estructura social jeràrquica amb regnes governats per reis. Els regnes són les empreses que dirigeixen les xarxes socials: X, Meta, Google, Microsoft. Els reis són els algoritmes darrere dels productes digitals: X, Facebook, Instagram, YouTube, Linkedin. Actualment, estem passant d’una monarquia parlamentària a una absolutista. Si no ets fidel al dogma de l’algoritme, estàs en desavantatge.

La flama que mencionava Weinreich sí que l’hem sabut crear. El problema és que ens estem cremant. Com a societat, estem posant combustible a l’algoritme a base de “m’agrada” i el temps que dediquem a mirar les pantalles dels telèfons intel·ligents. L’algoritme ens ensenya contingut que ens agrada, el que aviva el foc entre formes diferents de pensar.

Quant al valor més important de la frase de Weinreich: hem construït una vida més eficient? Què és una vida eficient? Aquest humil escriptor no sap respondre a aquesta pregunta. No sóc capaç de definir què és una vida eficient. La vida ha de ser equilibrada i començo a pensar que intervé un dualisme de certeses o experiències. Veritats i mentides. Riquesa i pobresa. Alegria i tristesa. Riures i plors.

Sota la premissa anterior, han creat les xarxes socials un espai de vida equilibrada? El filòsof José Carlos Ruiz dedica un capítol titulat “el jo i l’avatar” en el seu llibre L’art de pensar. Ruiz menciona que estem davant dues circumstàncies: la real i la virtual.

La virtual sens dubte ha guanyat molt terreny a la real. Fins i tot, estem passant a un paradigma on la presència virtual eclipsa la real. Què afavoreix aquest nou paradigma?

Naturalesa humana

Sens dubte la naturalesa humana. L’ésser humà és un ésser social que viu en societat. Sabem que el bé comú és més gran si tots col·laborem, encara que el sacrifici a vegades sigui el bé individual. Per establir llaços i connexions, fem ús del safareig.

El safareig és un element humà molt poderós que opera sempre sota un paradigma natural de donar i rebre. Doy safareig perquè l’altre m’escolta. A les xarxes socials, donem temps i rebem reconeixement. Els algoritmes actuals saben tot això. Al cap i a la fi, els seus progenitors som humans.

L’elecció del nostre jo

En segon lloc, hem creat del no-res un espai on som capaços d’escollir què i qui som. L’escriptor Jorge Bucay menciona en un dels seus llibres que existeix un jo real i un jo idealitzat. La comparació entre el que som i el que creiem que volem ser, ens impulsa a voler millorar. L’inconvenient és que si no assolim el jo idealitzat, l’ego apareix, ens flagel·lem i acabem en un procés que ens fa infeliços. L’escriptor proposa que si eliminem el jo idealitzat, desapareix la comparació i podem acceptar-nos tal com som.

La imitació en l’era digital

En tercer lloc, les xarxes socials es nodreixen de com els éssers humans aprenem al llarg del temps: la imitació. Creiem que tot el que succeeix a les xarxes socials és extrapolable a la realitat física. Imitem comportaments, mètodes i paraules. Estem imitant el que se’ns presenta en la circumstància virtual. En cap moment ens qüestionem si el que es presenta a la pantalla virtual és només cert en el context digital. Imitar a aquells que tenen èxit a les xarxes socials ens causa ferides de frustració**, cicatrius d’odi i deixa buits en la nostra existència en la vida física.

Repensar el model

Davant tot aquest paradigma, és necessari repensar el model que hem creat. Hem d’establir l’educació i el pensament crític com a pilars fonamentals de la nostra circumstància física. Hem de dubtar per trobar certeses. Només establint bases fonamentades en certeses en la realitat física, serem capaços de revertir la situació i construir una circumstància virtual que aporti valor a la real.