Revolució Digital o Quarta Revolució Industrial

Aquests darrers anys, hem estat testimonis d’un progrés tecnològic sense precedents. En aquest article t’explicaré preguntes que em fan reflexionar i segurament que a tú t’hi poden fer.

Què és la revolució digital?

Si et preguntes per alguna data en concret que marqui l’inici de la revolució digital, et diria sens dubte que va ser el 9 de gener de 2007. L’inici de la revolució digital des del punt de vista d’aquest autor mil·lennial és sens dubte el llançament de l’iPhone per part d’Apple. Va ser un esdeveniment que va transformar radicalment la forma en què interactuem amb la tecnologia i va marcar l’inici d’una nova era digital.

L’iPhone va marcar el naixement d’un nou mercat i model econòmic basat en les dades. Empreses com Microsoft, Google, Meta, Amazon o OpenAI són plenament conscients de com funciona tot això. Gràcies a elles, s’ha avançat moltíssim.

Ara disposem de navegació GPS en temps real, sistemes de missatgeria per videoconferència, xarxes socials i eines d’intel·ligència artificial com ara ChatGPT.

Benvinguts a la revolució digital, quarta revolució industrial o qualsevol altre sinònim. Totes aquestes paraules descriuen un conjunt d’avenços en moltes àrees del coneixement humà que faran possible una transformació del paradigma de societat establert.

Cap a on ens porta la revolució digital?

Per respondre a la pregunta d’on anem, primer hem de saber com hi hem arribat. Hem arribat a través del model econòmic basat en dades. La paraula “dada” té el seu origen en el llatí “datum” i significa “allò que es dóna” o “allò que es concedeix”. Què hem donat doncs?

Hem concedit el nostre temps a les grans empreses tecnològiques. Quant més temps passem als seus productes, millor ens coneixen i a millor preu ofereixen espais publicitaris subastats automàticament en mil·lisegons.

Segur que ja te n’has adonat parlant amb amics i familiars. Aquelles sabates, llibres o assegurances que apareixen mentre fas scroll(fer lliscar la pantalla) no són casualitat. Les grans empreses tecnològiques han dissenyat molt efectivament productes gratuïts per tal de manipular el que els nostres sentits perceben. Per a donar forma al parany, WhatsApp ha canviat com es veuen les pantalles, per exemple. D’això se’n diu test A/B. Si hi passem més temps es quedarà així.

L’exemple més conegut de tècnica de modificació conductual és l’scroll infinit. Aza Raskin, el creador de l’scroll infinit, va definir-ho en una entrevista a la BBC com la “cocaïna conductual”. Aquesta tècnica està àmpliament estesa a les xarxes socials com ara Instagram, Meta, Youtube o Tiktok. Per cert, una vegada la meva professora de disseny web em va comentar que el dit índex és el dit de la voluntat. Quina casualitat!

Aza Raskin va explicar que aquesta tècnica és extremadament addictiva perquè elimina qualsevol pausa natural en el consum de contingut, cosa que dificulta als usuaris parar d’usar l’aplicació.

Te n’has adonat com fem servir els telèfons intel·ligents?

El lloc més evident és el transport públic. Davant l’avorriment, ens protegim i submergim al món digital. Escapant de les mancances que tenim al món real. Passem tot l’itinerari incapaços de mirar per la finestra del bus i ens protegim en un fals refugi virtual.

Cegats pels m’agrada i deixant que els algoritmes ens ensenyin contingut que ni tan sols hem triat de forma conscient. Jo ens anomeno “les ovelles sense pensament crític”.

Ens anomeno ovelles perquè realment així ens considero. Les ovelles són de natura dòcil i es mouen per inèrcia del que el conjunt del grup realitza. Mai es qüestionen el que succeeix al seu voltant i responen als moviments del gos d’atura quan el pastor ho ordena.

El símil funciona molt bé si nosaltres som les ovelles, el gos d’atura és el que consumim al món digital i el pastor les grans tecnològiques.

Llavors, cap a on ens porta la quarta revolució industrial?

El poder de les tecnològiques és capaç de manipular la nostra conducta. L’arribada de la intel·ligència artificial i la robòtica fa que les persones quedin deshumanitzades per tal d’humanitzar les màquines. És bastant paradoxal.

Us heu fixat com creem robots humanoides? Per què ens esforcem a crear projeccions humanes en cossos inanimats? Són les nostres mancances soicals incapaces de reaccionar davant els éssers humans? Hem perdut tant l’esperança que preferim un robot amb cara de gat servint sushi?

La tecnologia com a tal és neutra. Som els humans que decidim què fem amb ella. Al passat, els presocràtics tenien com a centre l’observació de la natura. Pensadors com Descartes establiren les bases de l’individu com a centre. Actualment, som guiats per interessos de les minories tecnocràtiques. La revolució digital crec que desplaçarà l’individu cap a un món dual físic i digital. Les mancances del món físic s’intenten solucionar en una utopia irreal i digital.

La revolució digital ve impuldada per la intel·ligència artificial. Què és la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial és una de les fites a los que hem arribat des d’aquell no tant llunyà 2007. Per començar definim bé els termes. La intel·ligència artificial ni és intel·ligent ni és artificial. És un conjunt d’algoritmes programats per persones sota criteris objectius i/o subjectius. És ben comú que gran part dels mots relacionats amb tecnologia estiguin compostos com a mínim per dues paraules per amagar el significat real. Telèfons intel·ligents, internet de les coses, big data, intel·ligència artificial… Tot això ho explica molt bé el filòsof i escriptor Jordi Pigem a “Pandemia i postveritat”.

Ja sé què pots estar pensant. Jose, la intel·ligència artificial és intel·ligent…

Et posaré un exemple pràctic. Una farmacèutica vol llençar un nou fàrmac per ajudar les persones contra la depressió. La farmacèutica junt amb sanitat decideixen programar una intel·ligència artificial amb 10.000 paràmetres. 10.000 paràmetres que respondran a una sola pregunta: cal receptar el fàrmac?

L’equip de programadors, estadístics, accionistes i sanitat definiran on és el límit. T’has adonat, oi? Conflicte d’interessos. Els accionistes voldran vendre quants més medicaments millor. Qui escriurà la línia de codi que decidirà si el percentatge és un 50% o un 60%? La màquina o l’humà?

La intel·ligència artificial no és intel·ligent. És objectiva i decideix un dilema: sí o no. Els humans som responsables de decidir quan el context és sí o no.

Tenim solució?

Per a modificar el rumb cap a on ens dirigim, no ho tenim gens fàcil. El model econòmic actual de les dades ens fa consumir contingut d’un tipus en concret. Només ens ensenya allò que ens agrada. Si ens ensenyen només el que ens agrada, passem més temps perquè ens venguin coses.

El preu que paguem com a col·lectiu és la polarització de la societat. La veritat ens és distorsionada diàriament. En un món on hi ha absència de veritat és difícil trobar certeses i definir criteris. Segons la meva humil opinió, ens dirigim cap a on el pensament crític ho determini.

La mala notícia: el pensament crític no gaudeix de molt bona salut en aquests temps. La bona és que és a les nostres mans poder donar la volta a la situació.

Preguntar-se les coses, lectura diària, estar en contacte amb la natura, tenir converses reals físiques amb amics i familiars o realitzar activitats basades en humanitats (dibuix, música, escriure) són el camí - Jose Antonio López