Per què s'ha complicat la contractació a IT?

Fa deu anys vaig començar la meva primera feina com a programador. Llavors tenia 23 anys. Era un jove com qualsevol altre que creia que després d’obtenir el seu títol d’enginyer químic es menjaria el món. Ràpidament, em vaig adonar que després d’haver fet el que havia de fer, les coses no anirien segons el full de ruta preestablert.

Com era al 2014 un procés de selecció a una empresa d’IT?

Era fàcil obtenir una feina si tenies cursada una carrera tècnica o científica. No calia saber programar. T’inscrivies a totes les ofertes per mitjà d’un portal de feina (que no paga per dir el seu nom). Et trucaven d’alguna empresa i feies una xerrada telefònica de 10-15 minuts. La primera, la segona, la tercera… no em van trucar. Finalment, vaig passar la trucada telefònica i, al cap d’uns dies, vaig fer-ne una de grupal. Em van veure ganes i em van contractar.

Com és al 2024 un procés de selecció a una empresa d’IT?

És complicat. Ajuda si vens d’una formació professional. Ara cal saber programar. Ens hem d’inscrirue a totes les ofertes per mitjà de tots els portals de feina que coneguis. Et contacten per la xarxa social linkedin amb una plantilla. Els respons tot comentant que estàs interessat però que et diguin quant es cobra i on es treballa. A la primera, segona, tercera…no em van respondre i em van deixar amb un “visto”.

Els mesos passen. Passo una trucada telefònica, una prova tècnica que vaig estar desenvolupant durant 3 dies. Que bé ara una entrevista de poli bo i poli doent tot comentant les línies de codi. Tot ok. Què tal una última entrevista de “cultural fit”? (gent aleatoria de l’empresa que omplenen 1h per coneixe’t i no treballar un divendres).

Nou paradigma

Un canvi de paradigma és un canvi d’escena. Tal com passa al teatre, un canvi d’escena involucra personatges i l’entorn. Jo no estic capacitat per donar-te una resposta global pel que fa a l’entorn. Caldran anys d’estudi posteriors per extreure tots els detalls del passa avui.

La bona notícia és que crec conèixer els principals actors que han fet que tot això canviés:

• Immediatesa
• Contractació basada en cost
• Super Programador
• Intel·ligència artificial
• Qualitat de vida

Immediatesa

La nostra societat occidental es caracteritza per la immediatesa. El màxim exponent d’empresa que té aquesta aposta de valor és Amazon. L’empresa es caracteritza per servir el producte amb una gran celeritat i facilitat.

Posem llenya al foc amb els telèfons intel·ligents dissenyats i programats per atrapar-nos en els seus destells de llum. Els missatges, notícies i vídeos virals flueixen sense parar. Tot ha de ser immediat i sense marge a l’error o les males ressenyes a Google i els comentaris tòxics a X arriben de seguida.

I a la feina d’IT?

El producte ha d’arribar al client el més ràpid possible i situem al client al centre. Els programes i línies de codi no paren mai per mitjà de destells de llum. El desenvolupament, desplegament a producció i reunions Agile flueixen. Tot ha de ser immediat sense marge a l’error i les cares llargues, pressions i acomiadaments no triguen a arribar a l’oficina del CTO.

En un món on no hi ha marge a l’error, no es deixa marge a l’aprenentatge. Per tant, entrar a posicions juniors està molt complicat. Al 2014 es confiava en les ganes d’aprendre. Es creia que mitjançant la prova i l’error s’assoleixen les competències per arribar a ser un bon professional.

Contractació basada en cost

Hem de guanyar quants més diners millor. Primer els accionistes. Si les activitats de l’empresa generen codi ineficient, es pot resoldre amb una mica més de capacitat computacional. El màrqueting d’IT diu que contractar servidors al núvol són bones pràctiques i és força més econòmic en comparació a tenir empleats contractats.

Si som una gran empresa de consultoria, hem de vendre projectes rentables i competitius. Si la competènica ho fa en 1000h de programació i a 50€ l’hora, nosaltres ho fem en 800h i a 60€ l’hora. Les 200h que realment facin falta ja les cubrirem per mitjà de falsa responsabilitat i hores extres no remunerades. Si els programadors no acaben la feina els ataquem l’ego. Són mals professionals ja que deixen les coses a mitges i no compleixen les dates previstes per l’equip comercial.

Pel que fa a beneficis que oferim als empleats, podem destinar una part irrisòria a certificacions i cobrar més als clients. Dos cops al mes podem oferir pizza a l’oficina. Comenteu a recursos humans que publiquin ofertes amb textos que semblin de parvulari. Fan falta més emoticones gracioses. Els metges i arquitectes s’escandalitzarien però aquests són programadors.

Super Programador

Parlant de programadors, la plantilla que tenim actualment la podríem reduir. Agrupem tasques d’altres àrees satèl·lit i que s’espavilin. Què us sembla si els programadors que tenim fan el següent?

• Programar codi i tests unitaris
• Substituir a QA per tests e2e
• Arquitectes d’aplicacions
• Dissenys de bases de dades
• Experts en seguretat
• Mínim 2 anys amb Kubernetes

Així va néixer el que jo anomeno super programador. Acabarà super cremat. La manca de personal i ineficiències en tota la cadena de disseny, producte, desenvolupament i operacions, acabaran amb ell/ella . Tota aquesta nova responsabilitat en un sol punt és el que en arquitectura de software s’anomena single point of failure. Si falla aquest punt la cosa és crítica.

Fa 10 anys les àrees formaven part de coneixement aïllat. Cada departament s’encarregava d’una o dues funcions. Qui sabia de sistemes, no sabia de desenvolupament i menys de com dissenyar una base de dades.

Amb el boom dels serveis al núvol, vam entendre que no ens calia ser experts per poder fer una aplicació. Els serveis al núvol han evolucionat de tal forma que cada cop afegim més capes d’abstracció al coneixement que tenim. Ho deleguem a un proveïdor extern.

Això és bo. Permet establir ponts entre departaments i que el coneixement sigui fins i tot més comprensible. El problema és que estem oblidant i perdent especialitats per tal de reduir el cost. Quan les coses es posen realment complicades, ningú sap què passa. No tenim especialistes.

Trobar un programador que realitzi totes les tasques esmentades és pràcticament impossible. Si el trobes per la quantitat salarial que ofereixes no el contractaràs o marxarà al cap de poc temps bé per salari o bé per estrès laboral.

Intel·ligència artificial

Els productes d’intel·ligència artificial generativa van arribar a la societat el 30 de novembre de 2022, quan el model GPT-3.5 va inaugurar un nou paradigma. Les màquines ara són capaces d’entendre la nostra sintaxi i llenguatge, un fet que representa un canvi transcendent. Fins a aquesta data, els desenvolupadors de software ens havíem centrat en aprendre el llenguatge de les màquines; un coneixement necessari per aconseguir una comprensió integral dels temes relacionats amb el hardware, els protocols de comunicació a baix nivell i les aplicacions de software.

Actualment, la intel·ligència artificial està transformant aquesta dinàmica. Els algoritmes aprenen sobre el nostre llenguatge, les nostres conductes i necessitats. Aquesta evolució provoca una disminució en la demanda de desenvolupadors, un fet que molts es resisteixen a reconèixer. Tanmateix, la realitat és que els desenvolupadors som necessaris. Tot i així, necessitarem de pensament crític per saber si les respostes artificials seran aplicables al món real.

Qualitat de vida

L’any passat vaig assistir a una xerrada de recursos humans. Allà un expert en direcció empresarial ens va explicar que les persones al món laboral ens movem per tres motivacions: poder, reconeixement i diners. Això és perfectament vàlid potser per a altres generacions com la dels meus avis i part de la generació dels meus pares. No ho sé. No els hi he preguntat mai.

La meva és diferent. Som una societat que crec es considera perduda. Ens han enganyat. Fer el que tocava no ens ha assegurat l’èxit. Hem arribat a l’arc de Sant Martí i ens hem trobat que ni tan sols hi havia la caixa del tresor. Ja no ens creiem els valors esmentats anteriorment i hi afegim un de nou: qualitat de vida.

Aquest nou valor pot tenir moltes connotacions. Per a un servidor, qualitat de vida significa destinar temps a les persones que m’estimo, fer activitats que m’omplen i no passar més temps innnecessari en embussos de trànsit o esperant al bus que fa 15 minuts tard.